PROPIETATS FÍSIQUES DEL DIAMANT

Pes específic.
El pes específic del diamant s’admet que és 3,52, valor que sol figurar a les taules d’ús corrent de densitats i de pesos específics emprades a Gemologia.

Calculat exactament a temperatura de 25°C. és 3,51 524 g. cm.

Duresa.
El diamant és la substància natural més dura que es coneix.

És capaç de ratllar totes elles i cap és capaç de ratllar-la o fer-li efecte.

Per això ocupa el lloc 10 de l’escala de duresa de Mohs.

Per aquesta propietat tan destacada, sens dubte procedeix el seu nom del grec “adames”, que vol dir invencible.

Reflectància.
El valor de la seva reflectància, quantitat relativa de llum reflectida segons la incidència normal, sobre una cara amb poliment perfecte és també elevada, de l’ordre del 17%, si es té en compte que es tracta d’una substància transparent.

Dispersió.
El poder de dispersió del diamant, comparat amb el seu elevat index de refracció, es relativament baix.

Transparència als raigs X.
Si s’admet que, en general, com més alt sigui el pes atòmic dels elements, més opacs són als raigs X, tenint en compte el baix pes atòmic del carboni (12), es pot considerar que el diamant és molt transparent als raigs X.

Brillantor.
A les superfícies ben polides la brillantor és perfecta.

Aquesta qualitat de brillantor ha donat origen a una denominació típica per designar un tipus de brillantor, l’anomenada brillantor adamantina, la més elevada que pot presentar una substància transparent.